Classe: dilluns, 26 de novembre

A la classe d'ahir, vam repassar el problema del lo neutre en valencià i les possibles solucions. Per acabar la classe, fam fer un dictat que us deixe ací per si voleu repassar-lo o corregir-lo.

 

Com a recordatori, us deixe un vídeo on s'explica les regles generals (ja vam veure que aprendre de memòria la resta de regles que apareixen al llibre és poc profitós pel nombre d'excepcions que presenten). I un resum escrit.

Com vam comentar, l’estructura del nostre sistema lingüístic no coincideix amb la del castellà ja que aquesta llengua té l’article neutre lo, que s’usa amb dues funcions diferents: abstractiva o intensiva. Així doncs, cal evitar l’ús d’aquest article perquè és un calc del sistema castellà.(pàg 60-64)

a) Funció abstractiva

Aporta un valor abstracte o general a un adjectiu, participi, proposició adjectiva, etc. Les estructures que cal fer servir són les següents:

1) Els demostratius açò, això i allò: Allò que veus és el cim d’Aitana.

2) Els substantius generalitzadors cosa, fet, etc.: El fet més curiós és que no hi va haver retencions quan passàvem per Alcoi.

3) L’article el pot reforçar-se amb tot i, d’aquesta manera, s’eviten ambigüitats: El sacerdot va explicar-nos (tot) el que ja sabíem. No és gaire recomanable usar aquesta forma davant de participi o de la preposició de: *Marina ens conta l’afirmat pel ministre en les conferències de premsa, és millor utilitzar: Marina ens conta les afirmacions del ministre en les conferències de premsa.

4) Amb el femení es formen estructures més genuïnes: El vertader del cas (millor: la veritat del cas) és que el testimoni va mentir perquè era amic dels familiars de l’acusat.

b) Funció intensiva

Les estructures amb funció intensiva es caracteritzen per la presència de partícules comparatives, quantitatives, etc., per exemple com, molt, tant, si... Cal assenyalar que en aquesta funció és incorrecta la substitució de l’article lo per la forma el.

Arribar fins a Castelló és d’allò més fàcil (*és el més fàcil).

Lluís és d’allò més estúpid (*del més estúpid).

Diuen que se n’aniran a viure com més lluny millor (*el més lluny possible).

c) Modismes (pàg 61 i 62)